TELEÒC

présente
un enseignement
de l'occitan
par le Web

  Association loi 1901
3, rue Sans Debasses
34800 CLERMONT l'Hlt
 Tel : 04-67-88-05-48

Vous pouvez faire un don !

 Prètz
    e
Paratge

Logo

Page précédente

Vocabulaire

Òme pichon


REPIC : Ai un òme qu'es pichon
Pòdi ben dire, pòdi ben dire
Ai un òme qu'es pichon
Pòdi ben
dire qu'es pichon

Amb un palm de tela grisa, li ai fait una camisa
E del rest' un mocador, pòdi ben dire qu'es pichon REPIC

D'una branca de falguièra, li ai bastit una cadièra
E del rest' un cadièron, pòdi ben dire qu'es pichon REPIC

Amb una clèsc d'avelana, li ai bastit una cabana
E del rest' un cabanon, pòdi ben dire qu'es pichon REPIC

D'una agulha despuntada, li ai margat un'agulhada
E del rest'un cotelon, pòdi ben dire qu'es pichon REPIC

Los quatre vents


Veja lo vent que s'entrinqueja
Veja lo vent que va soscant
Veja lo vent que se passeja
Veja lo vent que va breçant
Adutz-me, adutz-me vent
Flairor de pins e de frigola
Adutz-me, adutz-me vent
De Mirelha
lo sisclar risent

Veja lo vent que randoleja
Veja lo vent que va jogant
Veja lo vent que viroleja
Veja lo vent que va roncant
Adutz-me, adutz-me vent
Rampèl galòi de ta cabreta
Adutz-me, adutz-me vent
Escruma freja tota rajant'

Veja lo vent se descadena
Veja lo vent que va badant
Veja lo vent se descabèstra
Veja lo vent va idolant
Adutz-me, adutz-me vent
Lo tòcasenh de Carcassona
Adutz-me, adutz-me vent
De Montsegur lo cant rabent

Veja lo vent que s'entrinqueja
Veja lo vent que va s'enflant
Veja lo vent que camineja
Veja lo vent va se conflant
Adutz-me, adutz-me vent
Lo bruch d'un pòble que s'aubòra
Adutz-me, adutz-me vent
Lo bruch d'un pòble que va cressent

Tradicional
Rien que du point de vue de la construction des mots, on peut faire deux sortes de remarques.

La première est au sujet de la terminaison, du suffixe -on à la fin des noms pour signifier leur diminutif, quelque chose de petit. Par exemple :
cadièra
- cadièron, une petite chaise
cabana - cabanon, une petite cabane
cotèl - cotel.., un petit couteau
enfant - e.......
La deuxième remarque concerne
" Los quatre vents ". Une terminaison revient à plusieurs reprises à des verbes.
De quoi s'agit-il ? Du suffixe -ejar qui signifie " à plusieurs reprises, mais avec moins de vigueur ".

Par exemple :
s'entringar
- s'entrinquejar, intriguer
randolar - randolejar, rôder
virolar - virol...., tourner
passar - pass....
caminar - c........

Maintenant, c'est à vous de retrouver le diminutif terminé en -on d'un nom commun !

Exercice Page suivante